ESPÍRITU CHINASKI

jueves, 7 de enero de 2016

Adeu TIC

M'agradaria acomiadar-me d'aquesta assignatura i aquest blog, de la mateixa manera en que li vaig donar la benvinguda: amb una escena cinematogràfica. Aquesta escena és de Tiempos Modernos de Charles Chaplin del 1936, una de les meves pel·liques preferides. Aquesta magnífica escena, escenifica l'introducció de noves tecnologies al sector industrial, molt adient en aquesta assignatura.

Entrada Final

REFLEXIÓ PERSONAL PROJECTE:

El projecte que hem realitzat ha sigut molt satisfactori per tots els integrants del grup. Personalment estic molt satisfet amb la feina feta i amb la idea del projecte “Un món per descobrir”, ja que l’hem destinat cap a un col·lectiu (diversitat funcional) en el que fa uns anys que treballo. Com a professional que soc en un centre residencial, crec que aquest projecte que hem realitzat dona resposta a unes necessitats i carències reals en aquests centres, com és la falta d’activitats del món de les TIC. Aquest fet els fa estar exclosos digitalment i això suposa un allunyament amb la resta de la societat. Aquest projecte crec que pot ser molt interessant i espero que algun dia el puguem dur a terme.

OPINIÓ FIRA

Crec que va ser una molt bona idea i força original fer una fira d’exposicions dels projectes grupals, ja que podies anar veient els diferents projectes un per un amb un tracte molt més personal i directe que si es fes en una presentació PowerPoint davant de tota la classe. També crec que va donar més marge de maniobra a la hora d’innovar utilitzant diferents tecnologies, l’ordinador, passar algun vídeo, fotografies, alguna dinàmica i informació a través de tríptics. També penso que és una millor manera per vendre el teu producte o servei a la resta de companys ja que pots atendre tot tipus de preguntes que es puguin plantejar en aquell instant.

La nostra parada va estar bastant bé, vàrem portar galetes i té per fer-ho més atractiu i captar l’atenció de tots els que tenien una mica de gana i set. La presentació del projecte era més senzilla que altres grups que van utilitzar el suport de vídeos, imatges i alguna dinàmica, però crec que vam innovar molt amb el tema del photo call tot disfressats. Tothom va passar per la foto i això va ser una forma simbòlica d’explicar el nostre projecte, ja que treballa les arts escèniques a través de les TIC.

Els altres grups també es van treballar molt les seves exposicions. En general em van agradar tots. Sobretot em van cridar l’atenció el grup de la Judith i la Isi, que van utilitzar les pomes com un instrument tecnològic. El grup de la María i l’Anaïs també em va agradar molt la idea de treballar el bulling infantil a les xarxes i crec que és un tema de molta importància, i el vídeo que van fer estava molt ben muntat i editat. El grup de la ceguesa (Damaris, Laura i Alba) també em va agradar la idea d’una aplicació que et permeti una ajuda per realitzar qualsevol compra. El grup que va treballar els estereotips i prejudicis també va estar molt bé la dinàmica de les fotografies i de jutjar-les segons la seva aparença però no em va quedar massa clara quina relació tenia amb les TIC, però tot i així va ser un dels millors grups alhora de cridar l’atenció dels seus companys.

TENCAMENT ASSIGNATURA

Aquest semestre m’emporto la sensació que ha sigut molt rapit, ha passat volant. Suposo que això significa que ha estat profitós, sobretot en aquesta assignatura. Haig de ser sincer i dir que realment no he après molts conceptes nous, però si que he après a relacionar conceptes que ja sabia de les TIC amb l’educació social. Crec que és molt important nodrir-nos i aprendre coses noves, ja que vivim en una societat tecnològica i on el desenvolupament passa per les TIC. En l’educació social passa el mateix i hem d’aprofitar al màxim tots els recursos que ens siguin possibles, i les TIC en són un de molt important.

Guillem Basiana

martes, 8 de diciembre de 2015

FOTOGRAFIA SOCIAL

ESCLAU DE VITALITAT

Aquest treball pretén mostrar l'evolució del càncer i tota la lluita que comporta aquesta malaltia en el transcurs de 4 anys. El conformen quatre imatges, una per cada any de lluita que simbolitzen tots els factors més rellevants d'aquesta malaltia.

La persona que figura com a model d'aquest projecte és el meu pare, Ramon Basiana. El titol d'aquest treball "Esclau de vitalitat" està basat en una carta que vaig dedicar-li, remarcant l'esperít de lluita al enfrontar-se a una malaltia molt dura i de llarga durada. M'agradaria compartir un fragment d'aquesta carta per comprendre amb més profunditat totes les emocions que pretenc mostrar en aquest conjunt de fotografies:

"Tu transformes la lluita en un estil de vida. No ets només gran per aixecar-te del terra contínuament, ets gran perquè saps quina és la manera de caure per fer-te, tant sols, una simple rascada. Saps que el dolor és un estat passatger i que això mai no e permetrà enfonsar-te. Que el treball i l’esforç no s’entenen sense lluita. Quan saps que la lluita és un estil de vida, un estat permanent on les derrotes es transformen en victòries, llavors aquesta lluita ens farà lliures de vida i esclaus de vitalitat..."